IMAGINA que una nena diu a la seva mare: «Vindré a casa després de l’escola». Però llavors la nena es queda jugant amb els seus amics i més tard diu a la seva mare: «El professor em va dir que em quedés després de classe». Estaria bé dir això?...

O imagina que un nen diu al seu pare: «No, no he jugat a pilota dins de casa». Però si ho hagués fet, estaria malament dir que no hi ha jugat?...

El Gran Mestre ens va ensenyar què és el que s’ha de fer. Va dir: «Que la vostra paraula sigui: Sí quan és sí, no quan és no. El que es diu de més ve del maligne» (Mateu 5:37, TBS). Què volia dir Jesús?... Volia dir que hem de complir el que diem.

Hi ha una història a la Bíblia que mostra la importància de dir la veritat. Tracta de dues persones que afirmaven ser deixebles de Jesús. Això és el que va passar.

 Menys de dos mesos després de la mort de Jesús, moltes persones de llocs distants van arribar a Jerusalem per celebrar una festa jueva important, la Pentecosta. L’apòstol Pere va fer un discurs excel·lent en què va explicar coses sobre Jesús i com Jehovà l’havia ressuscitat. Moltes de les persones que havien anat a Jerusalem no havien sentit a parlar mai de Jesús. I volien aprendre’n més coses. Què van fer aleshores?

Es van quedar més temps del previst. Al cap de poc temps, alguns es van quedar sense diners i van necessitar ajuda per comprar menjar. Els deixebles de Jesús a Jerusalem van voler donar un cop de mà als visitants. Per això molts es van vendre algunes coses i van portar els diners als apòstols de Jesús. Aleshores els apòstols van donar els diners a qui els necessitava.

Ananies i la seva dona, Safira, que eren membres de la congregació cristiana de Jerusalem, es van vendre un camp. Ningú no els va obligar a vendre-se’l, ho van decidir ells. Però no ho van fer perquè  estimessin els nous deixebles de Jesús. La veritat és que Ananies i Safira volien fer creure a la gent que eren millors del que realment eren. Per això van planejar dir que donaven tots els diners per ajudar els altres. Dirien que els donaven tots però en realitat només en donarien una part. Què et sembla això?...

Doncs bé, Ananies va anar a veure els apòstols i els va donar els diners. És clar, Déu sabia que no els estava donant tots. Déu va revelar a l’apòstol Pere que Ananies no estava sent sincer.

Aleshores Pere va dir: ‘Ananies, per què has deixat que Satanàs et fes actuar així? El camp era teu. No calia que el venguessis. I, un cop venut, podies decidir què faries amb els diners. Però per què fas veure que dónes tots els diners quan tan sols n’estàs donant una part? No només ens menteixes a nosaltres, sinó a Déu’.

És una cosa molt seriosa: Ananies estava dient una mentida. No feia el que deia que estava fent. Només ho feia veure. La Bíblia ens explica què va passar després: ‘Al sentir les paraules de Pere, Ananies va caure mort’. Déu va castigar Ananies amb la mort. Més tard es van endur el seu cadàver i el van enterrar.

 Al cap d’unes tres hores, va arribar Safira. Ella no sabia res del que li havia passat al seu marit. Llavors Pere li va preguntar: ‘Vau vendre el camp per la quantitat de diners que ens heu donat?’.

Safira va contestar: ‘Sí, vam vendre el camp per aquesta quantitat exacta’. Però això era mentida! S’havien quedat una part dels diners. Per tant Déu també va castigar Safira amb la mort (Actes [Fets] 5:1-11).

Què hem d’aprendre del que els va passar a Ananies i Safira?... Ens ensenya que a Déu no li agraden els mentiders. Sempre vol que diguem la veritat. Però moltes persones diuen que no passa res per dir mentides. Creus que tenen raó?... Sabies que les malalties, el dolor i la mort són el resultat d’una mentida?...

Te’n recordes? El Diable va mentir a Eva, la primera dona. Li va dir que no moriria si desobeïa Déu i menjava del fruit que Déu havia dit que no mengés. Eva va creure el Diable i va menjar del fruit. I va convèncer Adam perquè també en mengés. Llavors es van convertir en pecadors i tots els seus fills naixerien amb pecat. I com a conseqüència, tots els fills d’Adam patirien i moririen. Com van començar tots aquests problemes?... Amb una mentida.

És lògic, doncs, que Jesús digués que el Diable «és mentider i pare de la mentida». Va ser el primer que va mentir. Quan algú diu una mentida, fa el mateix que el Diable va fer primer. Hauríem de pensar en això si mai ens sentim temptats a mentir (Joan 8:44).

 En quines situacions et podries veure temptat a mentir?... Potser si has fet res dolent?... Encara que no vulguis, és possible que facis malbé una cosa. Si et pregunten qui ho ha fet, diràs que ha estat el teu germà o la teva germana? O faràs com si no sabessis res del que ha passat?...

Imagina que has de fer els deures i només n’has fet una part. Diràs que els has acabat, encara que no ho hagis fet?... Recorda Ananies i Safira. Ells no van dir tota la veritat. I Déu va mostrar que això estava malament castigant-los amb la mort.

Per això, independentment del que fem, sempre empitjorarem la situació si mentim, i tampoc hem de dir només mitges veritats. La Bíblia ens diu: «Digueu [...] la veritat». I també: «No us mentiu els uns als altres». De fet, Jehovà sempre diu la veritat i espera que nosaltres fem el mateix (Efesis 4:25; Colossencs 3:9).