1, 2. (a) A quins reptes relacionats amb les companyies s’enfronten els cristians? (b) Per què ens ha d’interessar l’exemple de Jeremies pel que fa a triar els amics?

 QUÈ faries si algun company de feina o d’estudis, o un veí, et convidés a una festa de Nadal? I si el teu encarregat et demanés que mentissis o que fessis alguna cosa il·legal? Què faries si l’Estat t’obligués a participar en activitats que no et permetessin ser neutral? La teva consciència probablement et diria que no ho fessis, malgrat que et ridiculitzessin o et tractessin malament a causa de la teva postura.

² Com ara veurem, Jeremies es va enfrontar sovint a reptes semblants. De ben segur et beneficiarà saber amb qui es va relacionar durant els anys que va servir com a profeta. Alguns el van intentar desanimar perquè no continués amb la seva comissió i, tot i que va haver de tenir cert contacte amb ells, de cap manera els va triar com a amics. Per això, et serà útil saber quins amics va escollir: persones que van estar al seu costat i el van animar a mantenir-se fidel. Aprendràs molt de les decisions que va prendre Jeremies pel que fa a les companyies que va triar.

3. Què volia Sedecies que fes Jeremies, però com va respondre el profeta?

³ Abans de la destrucció de Jerusalem, el rei Sedecies va consultar Jeremies en més d’una ocasió. Per què? Perquè esperava escoltar bones notícies sobre el futur del seu reialme. Volia que Jeremies anunciés que Jehovà  intervindria per salvar Judà dels seus enemics i, per això, a través d’uns missatgers, va demanar a Jeremies: «Consulta Jahvè per nosaltres, ja que Nabucodonosor, el rei de Babilònia, ens fa la guerra; potser Jahvè repetirà a favor nostre un dels seus fets meravellosos, i [Nabucodonosor] haurà de retirar-se davant nostre» (Jer. 21:2). Però el rei no va fer cas de les instruccions divines de rendir-se als babilonis. Un erudit va comparar Sedecies a «un pacient que torna un cop i un altre a veure el metge perquè li mitigui el dolor, però que no està disposat a prendre’s les medicines». I què va fer Jeremies en aquesta situació? Si hagués regalat les orelles a Sedecies, podria haver guanyat punts davant seu. Llavors, per què no va canviar el missatge, i així poder viure més tranquil? Perquè Jehovà li havia manat que proclamés la destrucció de Jerusalem (llegeix Jeremies 32:1-5).

4. Quines decisions hem de prendre a l’hora de triar els nostres amics, com per exemple a la feina?

⁴ En alguns aspectes, la teva situació és com la de Jeremies. Sens dubte, hi ha veïns i gent de la teva classe o de la feina amb qui t’has de relacionar i que, per dir-ho d’alguna manera, són els teus companys. Però, aniràs més enllà i els escolliràs com a amics, tot i que hagin demostrat que no els interessa ni escoltar ni seguir les instruccions de Déu? Jeremies no podia evitar completament Sedecies perquè, al cap i a la fi, seguia sent el rei malgrat que no volgués obeir el consell diví. Però el profeta no havia d’estar d’acord amb la manera de pensar incorrecta del rei ni havia d’ensabonar-lo. És clar, si Jeremies hagués cedit als desitjos del rei, Sedecies el podria haver omplert de regals i haver-li donat prestigi. No obstant això, Jeremies va refusar rendir-se a qualsevol pressió o temptació per  estar més a prop de Sedecies. Per què? Perquè no estava disposat a canviar el missatge que Jehovà li havia donat. L’exemple de Jeremies ens hauria de motivar a examinar quins amics triem. Ens animen a ser lleials a Déu? És veritat que no pots evitar estar amb gent que no serveix Jehovà, sigui a la feina, a l’escola o al veïnat (1 Cor. 5:9, 10). Però si els esculls com a amics, posaràs en perill la teva amistat amb Jehovà.

5, 6. Què van fer alguns per intentar silenciar Jeremies?

⁵ Sedecies no va ser l’únic que va intentar influir negativament en Jeremies. Un sacerdot que es deia Paixhur va fer «assotar» Jeremies, possiblement trenta-nou vegades (Jer. 20:2; Deut. 25:3). Alguns prínceps jueus també el van colpejar i el van ficar a la «presó». En aquella masmorra les condicions eren tan dolentes que, al cap  d’uns dies, Jeremies pensava que es moriria (llegeix Jeremies 37:3, 15, 16). A més, després d’estar en llibertat durant un temps, altres prínceps van instar Sedecies a executar el profeta, ja que deien que desmoralitzava les tropes de Judà. Per això, el van llançar a una cisterna plena de llot perquè morís (Jer. 38:1-4). Com ja hem vist, Jeremies es va salvar d’aquesta mort horrible. Però aquests fets mostren que aquelles persones, tot i saber que el que feien no estava bé, no es van creure el profeta de Déu i es van tornar contra ell.

⁶ Entre els enemics de Jeremies no només hi havia autoritats civils. En una altra ocasió, a alguns veïns d’Anatot, la seva ciutat natal, no els va agradar allò que escoltaven i per això el van amenaçar de mort si no deixava de profetitzar (Jer. 11:21). Però Jeremies no va triar els seus veïns com a amics, sinó a Jehovà. Altres enemics del profeta van anar més enllà de les paraules. Quan Jeremies va fer servir un jou per il·lustrar que, si volien continuar vius, calia que els jueus se sotmetessin  a Babilònia, Hananià li va arrencar la peça de fusta del coll i la va trencar. Segons aquest profeta fals, Jehovà havia dit que ‘trencaria el jou del rei de Babilònia’. Però Hananià va morir aquell mateix any i va quedar patent quin profeta deia la veritat (Jer. 28:1-11, 17). Després de la destrucció de Jerusalem, Johanan i altres oficials de l’exèrcit no van obeir l’ordre de Jehovà de quedar-se a Judà. «Fals! Jahvè no t’ha enviat a dir: “No aneu a l’Egipte, a viure-hi”», van dir a Jeremies. A més, van desafiar Jehovà a l’emportar-se’l a ell i a Baruc a Egipte (Jer. 42:1-43:7).

7. Com es posa a prova la teva fidelitat a Jehovà?

⁷ Durant anys, Jeremies va estar envoltat d’opositors i de gent que no adorava Déu. Pensa en la seva actitud. Fàcilment es podria haver resignat a acceptar com a amics aquells qui mostraven poc respecte per Déu i per la seva Paraula. No els podia esquivar. I tu? Probablement també has tingut contacte amb persones així. Però, tant si s’oposen feroçment a tu i al teu Déu com si semblen bona gent, els triaràs com a amics? Creus que seria assenyat passar temps amb els qui no es prenen seriosament les profecies de Déu? Si Jeremies estigués al teu lloc, creus que triaria com a amics persones amb un estil de vida contrari a la Paraula de Déu o que confien en els homes? (2 Par. 19: 2.) Déu va deixar clar a Jeremies els resultats de confiar en els homes i no en Ell (llegeix Jeremies 17:5, 6). I tu, què penses d’això?

8. Amb quins reptes es poden trobar els cristians de la teva zona?

⁸ Alguns cristians han pensat que, per promocionar el  seu negoci o la seva professió, és bo passar temps amb els seus clients, dinant amb ells o participant en alguna activitat de lleure. Però, oi que això els pot exposar a companyies nocives i a altres perills, com ara al llenguatge brut o a l’abús de l’alcohol? Per això, és comprensible que molts cristians que s’enfronten a aquest tipus de decisions escullin evitar les males companyies, fins i tot si això implica deixar de banda els possibles beneficis personals o el progrés en aquest món. D’igual manera, podria ser que algun encarregat o un company de feina no sigui honrat amb els clients. Tot i això, els cristians verdaders no ens deixem influir per qui ens envolta. De vegades pot ser difícil prendre decisions com aquestes, però agraïm els exemples com el de Jeremies, a qui la seva bona conducta li va permetre conservar una bona consciència i, més important encara, una bona relació amb Déu.

9. Per què és perillós voler ser com la majoria?

⁹ Tant la posició de Jeremies com les seves conviccions van fer que alguns jueus li faltessin al respecte (Jer. 18:18). Però ell volia diferenciar-se dels seus contemporanis, qui seguien «la seva carrera» i la manera d’actuar de la majoria (Jer. 8:5, 6). De vegades, Jeremies fins i tot desitjava estar sol o, com diu la Bíblia, «seure sol». Ho va preferir a les males companyies i a fer-se amic dels qui podien influir-lo negativament (llegeix Jeremies 9:3-5 [9:4, 5 en NM]; 15:17). I tu? Igual que en els dies de Jeremies, avui la majoria de persones tampoc serveixen Déu. Per això, els servents de Jehovà han de tenir cura a l’hora d’escollir els amics. Això no vol dir que Jeremies no tingués amics, ja que alguns el van defensar i li van donar suport. Qui van ser? Descobrir-ho t’ajudarà en molts aspectes.

10, 11. (a) Quins criteris va seguir Jeremies a l’escollir els seus amics? (b) Qui van ser els amics de Jeremies, i quines preguntes ens poden sorgir?

¹⁰ Quin criteri va seguir Jeremies al triar els seus amics? Dirigit per Jehovà, el profeta va condemnar constantment els qui eren malvats, falsos, injustos, violents, indiferents i immorals, és a dir, els qui havien abandonat l’adoració pura per la idolatria i havien comès prostitució espiritual. Per això, va instar els seus compatriotes: «Esteu-vos, doncs, cadascun del seu mal comportament i reformeu tota la norma de la vostra conducta» (Jer. 18:11). Fins i tot després de la destrucció de Jerusalem, Jeremies va lloar els actes de «misericòrdia» de Jehovà, la seva «bondat» i la seva «fidelitat» (Lam. 3:22-24, BEC). Jeremies volia ser amic només dels qui servien fidelment Jehovà (llegeix Jeremies 17:7).

¹¹ No estem en ignorància dels amics que Jeremies va escollir. Hi va haver un grup d’homes que va estar al seu costat: Èbed-Mèlec, Baruc, Seraiahu (o Saraïes), i els fills de Xafan. Com eren aquests homes? Quina relació van tenir amb Jeremies? En quin sentit eren bons amics? I com van ajudar Jeremies a mantenir-se íntegre? Examinem-ne les respostes mentre pensem en la nostra situació.

12. (a) Què tenien en comú Jeremies i Baruc, com mostra la il·lustració de la pàgina 58? (b) Qui era Seraiahu, i què sabem d’ell?

¹² Sembla que l’amic més íntim del profeta va ser Baruc, fill de Nerià. Jeremies li va confiar la responsabilitat d’escriure les declaracions divines que ell mateix li anava dictant i de llegir-ne el rotlle, primer en públic i després davant els prínceps de Judà (Jer. 36: 4-8, 14, 15). Baruc compartia la fe de Jeremies i, com ell, també estava convençut que Déu compliria el que havia predit. Tots dos van passar per experiències semblants durant els últims divuit anys de Judà, que van ser molt turbulents. Van treballar junts molt de temps en la mateixa assignació. Ambdós es van enfrontar a dificultats i es van haver d’amagar dels seus enemics, i ambdós van rebre ànim de part de Jehovà. Pel que sembla, Baruc pertanyia a una important família d’escribes de Judà i, a més, les Escriptures l’anomenen «l’escriba», o secretari. El seu germà Seraiahu era un important funcionari de l’Estat que més tard també va col·laborar amb Jeremies per proclamar les profecies divines (Jer. 36:32; 51:59-64). La disposició d’aquests dos fills de Nerià per treballar amb Jeremies durant aquella època complicada devia enfortir i animar el profeta. Tu també pots rebre forces i ànim dels qui treballen al teu costat fidelment en el servei a Jehovà.

13. Com va demostrar ser un bon amic Èbed-Mèlec, com mostra la il·lustració de la pàgina 63?

¹³ Èbed-Mèlec va ser un altre gran aliat de Jeremies. Quan els ferotges prínceps van llançar el profeta dins una cisterna plena de llot perquè morís, qui es va atrevir a defensar-lo va ser un estranger, l’etíop Èbed-Mèlec. Aquest home era eunuc a la casa del rei, és a dir, era un oficial. Es va adreçar públicament a Sedecies, qui estava assegut a la Porta de Benjamí, i amb valor li va demanar permís per rescatar Jeremies. El fet que l’acompanyessin  trenta homes ens fa pensar que Èbed-Mèlec intuïa que els enemics de Jeremies s’hi interposarien (Jer. 38:7-13, BCI). No sabem quanta relació tenien Èbed-Mèlec i Jeremies, però és lògic pensar que eren bons amics, perquè els dos eren amics de Jehovà. A més, Èbed-Mèlec sabia que Jeremies era el profeta de Déu. Va denunciar les males accions dels prínceps i va estar disposat a arriscar la seva posició per tal de fer el correcte. Així és, Èbed-Mèlec va ser un home bo, fins al punt que, al parlar de la destrucció de Jerusalem, Jehovà li va assegurar: «Jo t’alliberaré aquell dia [...] ja que has posat la confiança en mi» (llegeix Jeremies 39:15-18). Quin magnífic informe sobre Èbed-Mèlec! Oi que és la classe d’amic que t’agradaria tenir?

14. Què sabem de la família de Xafan i de la seva relació amb Jeremies?

¹⁴ Entre els amics de Jeremies també hi havia tres fills i un nét de Xafan (o Safan), qui pertanyia a una  família d’alt rang i havia servit com a secretari del rei Josies. El primer cop que els seus enemics el van voler assassinar, «a Jeremies, el protegia Ahicam, fill de Safan, perquè no fos lliurat a les mans del poble» (Jer. 26:24). Ahicam tenia un germà que es deia Guemariahu (o Gamaries). Quan el fill d’aquest, Micàiehu (o Miquees), va escoltar les declaracions divines que Baruc llegia a tothom, va alertar el seu pare i altres prínceps. Aquests, preocupats per la possible reacció del rei Joiaquim, van avisar Jeremies i Baruc perquè s’amaguessin. I quan el rei va rebutjar el missatge diví, Guemariahu estava entre els qui li van suplicar que no cremés el rotlle (Jer. 36:9-25). Jeremies va confiar una carta profètica per als jueus exiliats a Babilònia a un altre fill de Xafan, Elassà (Jer. 29:1-3). Aquests quatre membres de la família de Xafan van donar suport al profeta de Déu. Imagina’t com devia apreciar Jeremies aquests homes! No eren amics perquè tinguessin els mateixos gustos pel que fa a menjar, beure o divertir-se. La seva amistat es basava en molt més que això.

15. Quin bon exemple ens ha deixat Jeremies pel que fa a escollir amics?

¹⁵ La relació que Jeremies va tenir amb els seus contemporanis, tant els bons com els dolents, ens serveix de lliçó. El rei, molts prínceps, alguns profetes falsos i alguns comandants militars el van pressionar perquè canviés el seu missatge. Però Jeremies no va transigir; amb la seva postura va demostrar que no volia agradar aquests homes i, per això, no va buscar la seva amistat. El seu millor amic era Jehovà. I si, per tal de ser fidel al seu Déu, havia de patir hostilitat, Jeremies estava disposat a pagar aquest preu (llegeix Lamentacions 3:52-59). Però, com hem vist, Jeremies no va ser l’únic que estava determinat a servir Jehovà.

16, 17. (a) Quina ajuda podem esperar d’un bon amic? (b) On pots trobar els millors amics, sigui quin sigui l’indret on visquis?

¹⁶ Es pot dir que Èbed-Mèlec va ser un bon amic perquè tenia fe i confiança en Jehovà. Va tenir el valor d’actuar amb decisió i gràcies a això va salvar la vida de Jeremies. Baruc va estar disposat a passar molt de temps amb Jeremies i ajudar-lo a proclamar els missatges de Jehovà. Avui dia, a la congregació cristiana trobem amics tan valuosos com aquests homes. La Cameron, una pionera regular de vint anys, valora molt la bona influència que la Kara, una altra pionera, va exercir en ella. Ens explica: «La Kara m’animava a posar Jehovà en primer lloc a la vida, tant amb el seu exemple com amb les seves paraules». Tot i que les dues germanes vivien lluny l’una de l’altra, la Kara trucava o escrivia la Cameron regularment per assegurar-se que estava bé i per animar-se mútuament. «Ella coneixia les circumstàncies de la meva família», recorda la Cameron. «Estava al corrent de què estava passant amb la meva germana i sabia com  vaig patir quan es va rebel·lar i va deixar la veritat. Va estar al meu costat en tots aquells moments, i no em puc imaginar què hauria fet sense la seva influència positiva i la seva ajuda. El seu suport ha estat extraordinari!»

¹⁷ A la congregació cristiana pots trobar bons amics, tant si són germans de la teva edat com si no. Els teus germans i germanes comparteixen la teva fe, els teus valors, el teu amor per Jehovà, la teva esperança i, probablement, algunes de les teves proves. Pots predicar amb ells colze a colze. Et podran animar quan passis per dificultats, i tu podràs fer el mateix per ells. S’alegraran amb tu quan passis per bons moments en el servei a Jehovà. Però, a més, podràs gaudir d’aquestes amistats eternament (Prov. 17:17; 18:24; 27:9).

18. Què aprens de com Jeremies va escollir els seus amics?

¹⁸ La lliçó que aprenem sobre el tipus d’amics que va triar Jeremies és clara. Per això, tingues present aquesta veritat innegable: si busques l’amistat de gent que té creences que estan en conflicte amb la Bíblia, no podràs ser fidel a les teves conviccions. Tenir en compte això és tan important ara com ho va ser en el temps de Jeremies. Per poder dur a terme fidelment la seva comissió i rebre la benedicció de Jehovà, Jeremies va estar disposat a ser diferent de la majoria dels seus contemporanis. I tu, oi que estàs disposat a ser com ell? Jeremies va escollir amics que compartien la seva fe i que el van ajudar a complir la seva comissió. Tots els cristians fidels d’avui dia podem aprendre molt de l’exemple de Jeremies a l’hora de triar els nostres amics amb seny (Prov. 13:20; 22:17).