Salms 39:1-13
Al director. De Jedutun.*+ Salm de David.
39 Vaig dir: «Vigilaré els meus passosper no pecar amb la llengua.+
Em taparé la boca amb un morrió+mentre hi hagi algú malvat davant meu.»
2 Em vaig quedar callat i en silenci,+no parlava ni tan sols de coses bones,però el meu dolor era terrible.*
3 El meu cor cremava dins meu.
Mentre jo meditava,* el foc seguia cremant.
I aleshores vaig dir:
4 «Oh Jehovà, ajuda’m a entendre quin serà el meu finali quants dies viuré,+perquè m’adoni que la meva vida és curta.
5 De fet, m’has donat pocs dies,+la llargada de la meva vida no és res per tu.+
És ben cert que els homes, per forts que semblin, no són més que un sospir.+ (Sèlah)
6 És ben cert que els homes passen per la vida com una ombra.
Van d’un lloc a l’altre* per a no res.
Acumulen riqueses, però no saben qui les gaudirà.+
7 Llavors, quina esperança em queda, oh Jehovà?
Tu ets la meva única esperança.
8 Salva’m de tots els meus pecats.+
No deixis que el ximple em menyspreï.
9 Em vaig quedar callat,no podia obrir la boca,+perquè vas ser tu qui havia actuat.+
10 Treu-me el teu càstig.
Estic esgotat pels cops de la teva mà.
11 Corregeixes els homes castigant-los pels seus pecats.+
Com fan les arnes, devores les coses que ells atresoren.
És ben cert que els homes no són més que un sospir.+ (Sèlah)
12 Oh Jehovà, escolta la meva oració,escolta els meus crits d’auxili.+
No siguis insensible a les meves llàgrimes.
Per tu, només soc un estranger,+un viatger que està de pas, igual que tots els meus avantpassats.+
13 Aparta de mi la teva mirada de desaprovació perquè torni a estar alegre,abans que jo desaparegui i ja no hi sigui.»
