Fets dels Apòstols 2:1-47
2 El dia de la Festa de la Pentecosta,+ estaven tots junts al mateix lloc.
2 De sobte, es va sentir un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta, que va omplir tota la casa on estaven asseguts.+
3 I se’ls van aparèixer com unes llengües de foc que es van repartir i es van anar coŀlocant sobre cada un d’ells,
4 i tots es van omplir d’esperit sant+ i van començar a parlar en diferents llengües, tal com l’esperit els concedia parlar.+
5 Per aquells dies, a Jerusalem+ hi havia jueus devots de totes les nacions que hi ha sota el cel.
6 Quan es va sentir aquell soroll, es va ajuntar una multitud que estava desconcertada perquè cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma.
7 De fet, estaven molt sorpresos i deien: «Mireu això! No són galileus+ tots aquests que parlen?
8 Llavors, com és que cadascun de nosaltres sentim parlar en la nostra llengua materna?
9 Entre nosaltres hi ha parts, medes,+ elamites,+ gent de Mesopotàmia, de Judea, de Capadòcia, del Pont, de la província d’Àsia,+
10 de Frígia, de Pamfília, d’Egipte, de les regions de Líbia que estan a prop de Cirene, visitants de Roma, tant jueus com prosèlits,+
11 cretencs i àrabs, i tots els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses magnífiques de Déu.»
12 Tots estaven admirats i perplexos, i es deien els uns als altres: «Què vol dir tot això?»
13 Però d’altres se’n burlaven i deien: «Estan borratxos de vi dolç.»*
14 Aleshores Pere es va posar dret amb els Onze,+ i alçant la veu els va dir: «Homes de Judea i tots els que viviu a Jerusalem, sapigueu això i escolteu atentament les meves paraules.
15 Aquesta gent no està borratxa, com vosaltres us penseu, perquè és la tercera hora del dia,*
16 sinó que s’està complint el que es va dir per mitjà del profeta Joel:
17 “Déu diu: ‘Als últims dies, vessaré part del meu esperit sobre tota classe de persones,* i els vostres fills i les vostres filles profetitzaran, els vostres joves veuran visions i els vostres vells tindran somnis.+
18 I en aquells dies fins i tot vessaré part del meu esperit sobre els meus esclaus i les meves esclaves, i profetitzaran.+
19 I faré coses impressionants a dalt al cel i senyals a baix a la terra: hi haurà sang, foc i núvols de fum.
20 El sol s’enfosquirà i la lluna es convertirà en sang abans que vingui el gran i gloriós dia de Jehovà.*
21 I tots els que invoquin el nom de Jehovà* se salvaran.’”+
22 »Homes d’Israel, escolteu aquestes paraules: com ja sabeu, Déu va demostrar clarament que havia enviat Jesús el Natzarè quan va fer obres poderoses, coses impressionants i senyals enmig vostre per mitjà d’ell.+
23 Aquest home va ser entregat per la voluntat establerta i la presciència de Déu,+ i vosaltres el vau clavar en un pal per mitjà d’homes malvats* i el vau matar.+
24 Però Déu l’ha ressuscitat+ alliberant-lo dels dolors* de la mort, perquè era impossible que la mort el retingués.+
25 Perquè David diu d’ell: “Sempre tinc Jehovà* davant meu, perquè ell està a la meva dreta perquè res em faci trontollar.
26 És per això que el meu cor s’ha omplert d’alegria i la meva llengua s’ha posat molt contenta. Viuré* amb esperança,
27 perquè no em deixaràs* a la Tomba* ni permetràs que el cos del teu servent lleial vegi la corrupció.*+
28 M’has ensenyat els camins de la vida, m’ompliràs de gran alegria davant teu.”*+
29 »Germans, permeteu-me que us parli amb franquesa sobre el patriarca David, que va morir i va ser enterrat,+ i la seva tomba és entre nosaltres fins al dia d’avui.
30 Com que era profeta i sabia que Déu li havia jurat que faria que un dels seus descendents* segués al seu tron,+
31 va veure la resurrecció del Crist per endavant i va parlar d’ella, dient que no seria abandonat a la Tomba* i que el seu cos no veuria la corrupció.*+
32 Déu ha ressuscitat aquest Jesús, i tots nosaltres en som testimonis.+
33 Per tant, com que ell ha sigut exalçat a la dreta de Déu+ i ha rebut del Pare l’esperit sant promès,+ ell ha vessat el que veieu i escolteu.
34 Perquè David no va pujar al cel, però ell mateix diu: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta
35 fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus.’”+
36 Per tant, que tota la casa d’Israel sàpiga del cert que Déu ha fet Senyor+ i Crist a aquest Jesús, a qui vosaltres vau executar en un pal.»+
37 Quan van escoltar això, van sentir un dolor que els va travessar el cor i van preguntar a Pere i als altres apòstols: «Germans, què hem de fer?»
38 Pere els va contestar: «Penediu-vos,+ i que cada un de vosaltres es bategi+ en el nom de Jesucrist perquè els vostres pecats siguin perdonats,+ i rebreu el regal* de l’esperit sant.
39 Perquè la promesa+ és per a vosaltres i els vostres fills i per a tots els que estan lluny, per a tots els que Jehovà,* el nostre Déu, esculli.»+
40 I amb moltes altres paraules Pere els va donar un testimoni complet i els va aconsellar fermament: «Salveu-vos d’aquesta generació perversa.»+
41 Els que van acceptar de bona gana el que Pere havia dit es van batejar,+ i aquell dia unes 3.000 persones es van afegir als deixebles.+
42 I es van dedicar a aprendre el que els apòstols ensenyaven, a passar temps* els uns amb els altres, a menjar junts+ i a orar.+
43 De fet, tothom va sentir temor, i els apòstols van començar a fer moltes coses impressionants i senyals.+
44 Tots els que es van fer creients estaven junts i compartien tot el que tenien,
45 venien els seus béns+ i les seves propietats, i repartien entre tots el que en guanyaven, segons el que necessitava cadascú.+
46 Dia rere dia es reunien constantment al temple amb el mateix objectiu. I menjaven en diferents cases i compartien el seu menjar amb alegria i de tot cor,
47 alabaven Déu i es guanyaven la simpatia de tothom. I, cada dia, Jehovà* afegia al grup dels deixebles les persones que se salvaven.+
Notes a peu de pàgina
^ O «vi nou».
^ És a dir, cap a les 9 del matí.
^ Lit. «tota carn».
^ Lit. «que desobeeixen la llei».
^ O potser «dels lligams».
^ Lit. «La meva carn viurà».
^ O «no deixaràs la meva ànima».
^ O «es descompongui».
^ O «del teu rostre».
^ Lit. «un del fruit dels seus lloms».
^ O «no es descompondria».
^ O «regal gratuït».
^ O «compartir el que tenien».
