1, 2. A què ens hauria de motivar Hebreus 13:4?

 Disfrutes honrant a Jehovà? Clar que sí! Ell es mereix que l’honrem i promet que farà lo mateix amb nosaltres (1Sa 2:30; Pr 3:9; Ap 4:11).També vol que respectem als altres, com per exemple, a les autoritats (Rm 12:10; 13:7). Però hi ha una altra cosa que és especialment important que honrem o respectem: el matrimoni.

² L’apòstol Pau va escriure: «Que tots honoren el matrimoni i guarden immaculada la vida conjugal» (He 13:4). Pau no estava fent un simple comentari, més bé estava manant als cristians que valoraren el matrimoni, que el tingueren en altra estima. Veus tu el matrimoni en general i el teu en particular d’esta manera?

3. Què va dir Jesús sobre el matrimoni? (Mira la imatge del principi).

³ Si volem honrar el matrimoni podem fixar-nos en l’exemple de Jesús. Quan els fariseus li van preguntar sobre el divorç, els va recordar el que Déu havia dit al primer matrimoni: «Per això l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, i els dos formen una sola carn». I després va afegir: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe» (llig Marc 10:2-12; Gn 2:24).

4. Quin era el propòsit de Jehovà sobre el matrimoni?

⁴ Jesús va deixar clar que el matrimoni el va instituir Déu i va emfatitzar que era una unió permanent. Déu no li va dir a Adam i Eva que el matrimoni podia acabar en un divorç. Al contrari, el seu propòsit era que «els dos» estigueren units per sempre.

5. Com afecta la mort al matrimoni?

⁵ Com sabem, el pecat d’Adam va portar molts canvis. Un d’ells va ser la mort, la qual afectaria el matrimoni. L’apòstol Pau, quan va explicar als cristians que ja no estaven davall la Llei mosaica, va indicar que la mort posa fi al matrimoni i que la persona que es queda viuda pot tornar a casar-se (Rm 7:1-3).

6. Com es veu en la llei mosaica l’interés de Déu pel matrimoni?

⁶ La Llei que Déu va donar a la nació d’Israel contenia alguns detalls sobre el matrimoni. La Llei permetia la poligàmia, una pràctica que ja existia inclús abans que Déu li donara la Llei a Israel. Tot i això, Jehovà va posar normes sobre esta pràctica per a que no hi hagueren abusos. Per exemple, si un israelita es casava amb una esclava i després amb una altra dona, no havia de privar a la primera ni d’aliments, ni de roba, ni de relacions conjugals (Ex 21:9, 10). Encara que ja no estem davall la Llei, esta ens ajuda a vore l’interés de Déu pel matrimoni. Sens dubte, açò ens mou a valorar-lo igual que Ell.

7, 8. a) Segons Deuteronomi 24:1 què permetia la Llei? b) Quin és el punt de vista de Jehovà sobre el divorç?

⁷ Què deia sobre el divorç la Llei? Encara que Déu continuava valorant de la mateixa manera el matrimoni, va permetre el divorç (llig Deuteronomi 24:1). La Llei el permetia si l’espòs trobava en la seua dona «alguna cosa censurable», o indecent. Encara que no s’especificava, havia de tractar-se d’alguna cosa vergonyosa o greu, no d’una ofensa insignificant (Dt 23:15 [v. 14 TNM]). Lamentablement, en els dies de Jesús, molts jueus es divorciaven de la seua dona «per qualsevol motiu» (Mt 19:3). Clarament, no voldríem imitar eixa actitud.

⁸ En els dies del profeta Malaquies era comú que els hòmens trairen a la seua dona divorciant-se d’ella. Tal volta per a casar-se després amb una més jove, que no adorava Déu. Malaquies va escriure quin era el punt de vista de Jehovà al respecte: «Jo odie el divorç» (Ml 2:14-16 TNM). Açò concordava amb el que deia la Paraula de Déu sobre el primer matrimoni, que «l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, i des d’aquest moment formen una sola carn» (Gn 2:24). Jesús va defendre el punt de vista de son pare al dir: «Allò que Déu ha unit, que l’home no ho separe» (Mt 19:6).

9. Què signifiquen les paraules de Marc 10:11 i 12?

⁹ Algú podria preguntar: Hi ha algun motiu pel qual un cristià pot divorciar-se i tornar a casar-se? Jesús va dir: «El qui es divorcia de la seua dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu home i es casa amb un altre, comet adulteri» (Mc 10:11, 12; Lc 16:18). És evident que Jesús honrava el matrimoni i volia que tots férem lo mateix. Qui es divorciava del seu cònjuge fidel i es casava amb una altra persona cometia adulteri. La raó és que, als ulls de Déu, el simple fet de divorciar-se no posa fi al matrimoni. Per a Jehovà els dos continuen sent una sola carn. A més, Jesús va dir que l’home que es divorciava de la seua esposa innocent podia fer que ella cometera adulteri. Per què? Perquè en aquell temps una dona divorciada es podria vore obligada a casar-se per a poder subsistir. Este segon matrimoni equivaldria a cometre adulteri.

10. Per quin motiu pot un cristià divorciar-se i tornar a casar-se?

¹⁰ Jesús va indicar per quin motiu es podria posar fi al matrimoni: «Jo vos dic que el qui es divorcia de la seua dona, llevat del cas d’una relació iŀlegítima, i es casa amb una altra, comet adulteri» (Mt 19:9). Ja havia deixat clara la mateixa idea en el Sermó de la Muntanya (Mt 5:31, 32). En les dos ocasions va parlar de relacions iŀlegítimes, és a dir, immoralitat sexual (en grec porneia). Esta expressió inclou els pecats sexuals fora del matrimoni: l’adulteri, la prostitució, les relacions sexuals entre persones no casades, l’homosexualitat i el bestialisme. Posem per cas que un home casat té relacions iŀlegítimes. La seua dona té el dret de decidir si es divorciarà o no. Si decidix fer-ho, es posa fi al matrimoni als ulls de Déu.

11. Per què podria decidir un cristià no divorciar-se tot i tindre base bíblica per a fer-ho?

¹¹ És significatiu que Jesús no va dir que en cas d’immoralitat sexual (porneia) el cònjuge innocent estiga obligat a divorciar-se. Per exemple, una esposa podria decidir continuar en el matrimoni encara que el seu marit li haja sigut infidel. Potser seguix volent-lo i està disposta a perdonar-lo i a treballar junts per a salvar el matrimoni. Sent realistes, si es divorcia i no es torna a casar haurà de fer front a alguns problemes. Què passaria amb les seues necessitats materials i sexuals? Seria capaç d’afrontar la soledat? Com afectaria el divorç als fills? Faria més difícil criar-los en la veritat? (1Co 7:14). Està clar que el cònjuge innocent que es divorcia no ho tindrà fàcil.

12, 13. a) Què va passar en el matrimoni d’Osees? b) Per què va perdonar Osees a Gómer, i què podem aprendre al respecte?

¹² L’experiència del profeta Osees ens ensenya molt sobre com veu Déu el matrimoni. Jehovà li va dir que es casara amb una dona anomenada Gómer. Esta arribaria a ser «una dona de prostitució» i tindria «fills de prostitució». Gómer li va donar un fill a Osees (Os 1:2, 3, nota). Més avant va tindre una filla i un fill, probablement fruit de l’adulteri. A pesar de ser infidel en diferents ocasions, Osees va seguir casat amb ella. Finalment, Gómer el va abandonar i es va convertir en una esclava. Així i tot, Osees la va recomprar (Os 3:1, 2). Jehovà va utilitzar este profeta per a iŀlustrar totes les voltes que havia perdonat la nació d’Israel després que esta li fora infidel i adorara altres Déus. Què podem aprendre d’este relat?

¹³ Com hem vist, si un cristià comet immoralitat sexual, el seu cònjuge ha de prendre una decisió. Jesús va dir que l’innocent tindria base per a divorciar-se i quedaria lliure per a casar-se de nou. Però també podria perdonar. Fer-ho no tindria res de roín. La Bíblia diu que Osees va recuperar la seua dona. A partir d’eixe moment, ella no havia de tindre relacions sexuals amb ningun altre home i Osees no va mantindre relacions amb ella durant algun temps (Os 3:3). Però després segur que va tornar a tindre relacions sexuals amb ella. D’esta manera, va representar la disposició de Jehovà a acceptar de nou el seu poble i tindre tractes amb ell (Os 1:11; 3:3-5). Què ens ensenya este relat sobre el matrimoni? Si el cònjuge innocent decidix continuar amb el seu matrimoni, al reprendre les relacions sexuals demostra que ha perdonat al cònjuge infidel (1Co 7:3, 5). Llavors ja no té base per a divorciar-se. A partir d’eixe moment, els dos deuen esforçar-se per vore el matrimoni com el veu Jehovà.

14. Segons 1 Corintis 7:10, 11, què podria passar en alguns matrimonis?

¹⁴ Tots els cristians hauríem d’esforçar-nos per honrar el matrimoni tal com Jesús i Jehovà fan. No obstant, com som imperfectes, no tots ho conseguixen (Rm 7:18-23). Per això, no hauria de sorprendre’ns que alguns matrimonis cristians del primer segle tingueren problemes. Pau va escriure que «la dona no s’ha de separar del marit», però hi hagué casos en què va passar (llig 1 Corintis 7:10, 11).

15, 16. a) Inclús quan tenen problemes, què deuen tractar de fer els cònjuges, i per què? b) I en el cas que un dels cònjuges no servisca a Déu?

¹⁵ Pau no va dir per què es van produir aquelles separacions. El problema no era que el marit, per exemple, haguera comés immoralitat sexual, ja que això permetria a la dona divorciar-se i tornar-se a casar. Respecte a la dona que s’havia separat, Pau va escriure: «Que no es torne a casar o bé que es reconcilie amb el seu marit». Els dos continuaven units als ulls de Déu. L’apòstol va aconsellar als cònjuges que, si no hi havia immoralitat sexual, tractaren de reconciliar-se sense importar quins foren els problemes. La parella podia demanar ajuda als ancians. Estos no es posicionarien per ningun dels dos, sinó que els donarien consells amb la Bíblia.

¹⁶ Probablement, aquella situació seria més complicada si només un dels dos servia a Jehovà. En cas de tindre problemes, haguera estat justificada la separació? Com hem vist, la Bíblia diu que la immoralitat sexual és un motiu vàlid per a divorciar-se, però no especifica les raons per a separar-se. Pau va escriure: «Si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixe» (1Co 7:12, 13). Este principi continua sent vàlid hui en dia.

17, 18. Per què alguns cristians han decidit no separar-se a pesar de tindre problemes greus en el matrimoni?

¹⁷ És cert que hi ha situacions en les quals un «marit que no és creient» demostra pel seu comportament que no «s’avé a conviure», o no està d’acord en continuar, amb la seua dona. Tal volta la maltracta físicament de manera molt greu fins al punt que ella pense que està en perill la seua salut o la seua vida. Potser es nega a mantindre la seua família o posa en perill greu l’espiritualitat de la seua dona. En estos casos, algunes cristianes han arribat a la conclusió que el seu marit, sense importar el que puga dir, no «s’avé a conviure» i és necessari separar-se. Per altra part, hi ha cristianes que en una situació similar han decidit no separar-se. Han aguantat i han intentat que la situació millore. Per què?

¹⁸ Una raó és que la parella continua estant casada i al separar-se, s’enfrontarà als problemes que hem mencionat adés. L’apòstol Pau va donar un altre motiu per a continuar junts. Ell va escriure: «El marit no creient és santificat gràcies a la seua muller, i la muller no creient és santificada gràcies al marit creient. Si no fóra així, els vostres fills serien profans, quan de fet són sants» (1Co 7:14). Molts cristians lleials que han decidit continuar amb el seu cònjuge no-Testimoni en circumstàncies molt difícils afirmen que ha valgut la pena, sobretot si el seu cònjuge ha començat a servir a Jehovà (llig 1 Corintis 7:16; 1Pe 3:1, 2).

19. Per què podem trobar en la congregació molts matrimonis feliços?

¹⁹ Jesús va parlar sobre el divorç i l’apòstol Pau va donar consells inspirats sobre la separació. Els dos volien que els servents de Déu honraren el matrimoni. Hui en dia, les congregacions cristianes de tot el món estan plenes de matrimonis feliços i segur que en la teua en coneixeràs uns quants. És molt bonico vore com estos esposos i esposes s’estimen i es respecten i, d’esta manera, demostren que honren el matrimoni. Ens alegrem que milions d’estos matrimonis siguen una prova viva de la veracitat de les paraules de Déu: «Per això, [...] l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seua dona, i els dos formen una sola carn» (Ef 5:31, 33).