El gran dia de Jehovà està prop. Avança cap a la maduresa

«Avancem cap a la maduresa» (HE 6:1, 2 TNM).

1, 2. Quina oportunitat van tindre els cristians de Jerusalem i de Judea per a fugir a les muntanyes?

 EN UNA ocasió, els deixebles de Jesús se li van acostar i li van preguntar: «Digues-nos quan passarà això i quin serà el senyal de la teua vinguda i de la fi del món». El primer compliment d’eixa profecia de Jesús va tindre lloc en el segle I. Els va parlar d’un succés extraordinari que indicaria que la fi era imminent. Quan observaren eixe succés, els qui es trobaren en Judea haurien de fugir «a les muntanyes» (Mt 24:1-3, 15-22). ¿Reconeixerien els deixebles de Jesús este senyal i seguirien les instruccions del seu Mestre?

² Quasi 30 anys després, en l’any 61, l’apòstol Pau va escriure una carta contundent als cristians hebreus que vivien en Jerusalem i en les seues rodalies. Ni ells ni Pau podien imaginar-se que faltaven tan sols 5 anys per a que apareguera el senyal que marcaria el començament de la «gran tribulació» d’aquells dies (Mt 24:21). L’any 66, l’exèrcit romà comandat per Cesti Gal va assetjar Jerusalem. No obstant, quan la ciutat estava a punt de caure, Cesti Gal va ordenar de repent la retirada. Allò va ser una oportunitat per a que els habitants de Jerusalem fugiren.

3. Quin consell els va donar Pau als cristians hebreus, i per què?

³ Els cristians havien de tindre discerniment i bona percepció espiritual per a reconéixer el significat dels successos i la necessitat de fugir. No obstant, alguns d’ells s’havien «tornat indolents a l’hora d’escoltar» i, en sentit espiritual, eren com bebés que necessitaven «llet» (llig Hebreus 5:11-13). Inclús aquells que feia dècades que estaven en la veritat havien començat a apartar-se del Déu viu (He 3:12). Alguns tenien el «costum» de faltar a les reunions a pesar que «el darrer dia» s’acostava (He 10:24, 25). Per això, Pau els va donar un consell molt oportú, va dir: «Ja que hem deixat arrere les ensenyances bàsiques sobre el Crist, avancem cap a la maduresa» (He 6:1 TNM).

4. Per què és important mantindre’ns alerta, i què ens ajudara a fer-ho?

⁴ Estem vivint en el temps del compliment final de la profecia de Jesús. «El gran dia del Senyor [en el qual serà destruït el món de Satanàs] s’acosta» (So 1:14). És més important que mai que estiguem alerta i forts espiritualment (1Pe 5:8). Estem esforçant-nos per fer-ho? Avançar cap a la maduresa ens ajudarà a no oblidar mai el moment històric en el qual vivim.

Què és la maduresa cristiana

5, 6. a) Què implica la maduresa espiritual? b) En quins dos aspectes ens hem d’esforçar per a avançar cap a la maduresa?

⁵ Pau no només va animar els cristians hebreus a avançar cap a la maduresa, sinó que també els va dir què implicava esta qualitat (llig Hebreus 5:14). La «gent adulta» no es conforma només amb «llet», necessita «aliment sòlid». De la mateixa manera, la persona madura espiritualment coneix tant «les primeres nocions» com «el més profund» de la veritat (1Co 2:10). A més, com posa en pràctica el que aprén, les seues facultats perceptives estan ben entrenades de manera que sap distingir entre el que està bé i el que no. Quan ha de prendre una decisió, estes facultats li permeten discernir quins principis bíblics estan implicats i com aplicar-los.

⁶ Pau va escriure: «Cal que ens prenguem més seriosament els ensenyaments rebuts, si no volem anar a la deriva» (He 2:1). Aixina és, podem acabar a la deriva sense adonar-nos, però podem evitar que això ens passe prenent-nos «més seriosament» l’estudi de la Bíblia i l’assistència a les reunions. Per això, hauríem de preguntar-nos: «Estic estancat en les primeres nocions de la veritat? Faig les coses de manera mecànica només per complir? Què puc fer per a sentir la veritat en el cor i progressar espiritualment?». Avançar cap a la maduresa requerix que ens esforcem almenys en dos aspectes: hem de conéixer a fondo la Paraula de Déu i hem d’aprendre a ser obedients.

Conegam a fondo la Paraula de Déu

7. Com ens beneficia conéixer a fondo la Paraula de Déu?

⁷ Pau va escriure que «els qui s’alimenten de llet són incapaços de conéixer allò que és just, ja que només són uns infants» (He 5:13). Per a alcançar la maduresa, hem de conéixer a fondo el missatge que Déu ens ha donat. Com este missatge es troba en la seua Paraula, hem de ser bons estudiants de la Bíblia i de les publicacions del «servent fidel i sensat» (Mt 24:45-47). D’esta manera, pensarem com Déu i entrenarem les nostres facultats perceptives. Vegem el cas de Rosa. * Ella diu: «El consell que més m’ha ajudat en la vida ha sigut el de llegir la Bíblia regularment. Vaig tardar dos anys en llegir-la, però quan vaig acabar, sentia que havia arribat a conéixer de veritat el meu Creador: la seua manera de ser, el que li agrada i el que no, l’abast del seu poder i la profunditat de la seua saviesa. Llegir la Bíblia tots els dies m’ha ajudat en els moments més difícils de la meua vida».

8. Quin poder té la Paraula de Déu en nosaltres?

⁸ Llegir tots els dies la Paraula de Déu fa que esta actue «amb poder» sobre nosaltres (llig Hebreus 4:12 TNM). Fer-ho ens ajudarà a modelar la nostra personalitat i a agradar més a Jehovà. Creus que deuries apartar més temps per a llegir la Bíblia i meditar?

9, 10. Què implica conéixer a fondo la Paraula de Déu? Posa un exemple.

⁹ Conéixer a fondo la Bíblia implica més que simplement saber el que diu. Segurament, els «infants» dels qui parlava Pau tenien coneixement de la Paraula inspirada de Déu. No obstant, no arribaven a apreciar el seu valor perquè no el posaven en pràctica. No tenien un coneixement profund del missatge de la Bíblia perquè no deixaven que guiara les seues decisions.

¹⁰ Com veiem, no podem dir que coneixem a fondo la Paraula de Déu si no posem en pràctica les seues ensenyances. Açò es veu clarament en l’experiència d’una germana anomenada Kyle. Ella va discutir amb una de les seues companyes de treball. Què va fer per a arreglar la situació? Ella explica: «El primer text que em va vindre a la ment va ser Romans 12:18, que diu: “Si és possible, i fins on depenga de vosaltres, estigueu en pau amb tot el món”. Aixina que vaig quedar amb ella per a parlar després del treball». A la companya li va sorprendre que Kyle prenguera la iniciativa i la conversació va anar molt bé. Kyle afig: «Vaig aprendre que mai ens equivocarem si posem en pràctica els principis bíblics».

Aprenguem a ser obedients

11. Quin exemple mostra que ser obedient enmig de dificultats pot ser un repte?

¹¹ Posar en pràctica el que aprenem en les Escriptures ens pot costar més quan afrontem circumstàncies difícils. Per exemple, poc després que Jehovà alliberara els israelites de l’esclavitud d’Egipte, «el poble es posà a discutir amb Moisés» i a posar a «prova el Senyor». Per quina raó? Perquè no tenien aigua (Ex 17:1-4). Posteriorment, violaren la llei que prohibia la idolatria, encara que havien fet un pacte amb Jehovà només dos mesos abans al dir: «Complirem tot el que el Senyor ha dit» (Ex 24:3, 12-18; 32:1, 2, 7-9). Per què actuaren aixina? Seria perquè Moisés portava molt de temps en la muntanya de l’Horeb rebent instruccions de Déu i començaren a sentir por? Recordem que poc abans Moisés els havia ajudat a véncer els amalequites mantenint els braços en alt. Però com ara no estava amb ells, què farien si els tornaven a atacar? (Ex 17:8-16) Fora quina fora la raó, els israelites «no [...] volgueren obeir» (Fets 7:39-41). Pau va advertir als cristians que s’esforçaren per no caure en el mateix patró de desobediència que els israelites quan van entrar en la terra promesa (He 4:3, 11).

12. Com va aprendre Jesús a ser obedient, i de quina manera el va beneficiar?

¹² Per a avançar cap a la maduresa, hem de fer tot lo possible per obeir a Jehovà. Com mostra l’exemple de Jesús, l’obediència a sovint s’aprén a través del sofriment (llig Hebreus 5:8, 9). Jesús sempre havia sigut obedient a son Pare, però quan va vindre a la terra, va haver de patir físicament i mentalment per a fer la Seua voluntat. La seua obediència enmig de les pitjors adversitats el va fer arribar «a la plenitud» per a exercir el càrrec que Déu li havia preparat: ser Rei i Gran Sacerdot.

13. Com podem saber si hem aprés a ser obedients?

¹³ I nosaltres? Estem decidits a obeir a Jehovà inclús quan ens enfrontem a grans dificultats? (Llig 1 Pere 1:6, 7.) Els consells divins són molt clars, siga que estiguen relacionats amb la moralitat, l’honestedat, la manera d’expressar-nos, l’assistència a les reunions, la predicació o la lectura i l’estudi de la Bíblia (Js 1:8; Mt 28:19, 20; Ef 4:25, 28, 29; 5:3-5; He 10:24, 25). ¿Som obedients en estos camps inclús quan patim dificultats? Si ho som, demostrarem que estem avançant cap a la maduresa.

Com ens beneficia la maduresa cristiana

14. Com ens pot protegir ser madurs espiritualment? Posa un exemple.

¹⁴ Tindre les facultats perceptives ben entrenades per a distingir lo correcte de lo incorrecte en un món que ha «perdut tot sentit moral» és una protecció (Ef 4:19). Per exemple, James, un germà a qui li agrada llegir publicacions bíbliques regularment, va acceptar un treball on totes les seues companyes eren dones. Ell conta: «Moltes d’elles eren immorals, en canvi, n’hi havia una que pareixia tindre valors i inclús va mostrar interés en la Bíblia. No obstant, una vegada que estàvem a soles en una sala de producció, va començar a insinuar-se. Pensava que estava de broma, però em va costar molt parar-li els peus. Just en eixe moment, vaig recordar una experiència de La Atalaya que parlava d’un germà que havia tingut una temptació pareguda en el seu treball. L’article mencionava l’exemple de Josep i la dona de Potifar. * Al recordar-lo, la vaig apartar de mi amb fermesa i se’n va anar» (Gn 39:7-12). Que agraït estava James que la situació no haguera anat a més i de poder mantindre una consciència neta (1Tm 1:5).

15. Com enfortix el nostre cor figuratiu el fet d’avançar cap a la maduresa?

¹⁵ Un altre benefici de la maduresa és que ens enfortix el cor figuratiu, i això impedix que siguem arrastrats «per doctrines complicades i estranyes» (llig Hebreus 13:9). Quan ens esforcem per progressar espiritualment, la nostra ment es manté ocupada en «allò que més convé» (Fl 1:9, 10). D’esta manera, creix el nostre agraïment per Déu i per totes les provisions que ens ha donat (Rm 3:24). Un cristià que és madur «en qüestió de sensatesa» sent eixe agraïment i disfruta d’una amistat íntima amb Jehovà (1Co 14:20).

16. Què va ajudar a una germana a enfortir el seu cor?

¹⁶ Una germana que li diuen Louise admet que, durant un temps després de batejar-se, el que més li preocupava era l’opinió que els germans tenien d’ella. Ella conta: «No estava fent res roín, però no tenia un desig intens de servir a Jehovà. Em vaig adonar que si volia donar-li lo millor de mi, havia de fer alguns canvis. El més gran va ser resoldre’m a servir-lo de tota ànima». Al fer este esforç, Louise va enfortir el seu cor i això la va ajudar quan més tard va tindre un problema greu de salut (Jm 5:8). Ella conclou: «Vaig patir molt, però aquella experiència em va acostar més a Jehovà».

Siguem obedients de cor

17. Per què l’obediència va ser tan important en el segle I?

¹⁷ El consell de Pau d’avançar «cap a la maduresa» va salvar la vida dels cristians que vivien en Jerusalem i Judea. Els qui van fer cas d’este consell van demostrar que tenien una bona percepció espiritual. Això els va permetre reconéixer el senyal que havien estat esperant per a fugir «a les muntanyes». Quan van vore «instaŀlada al lloc sant l’abominació devastadora», és a dir, els exèrcits de Roma envoltant Jerusalem i penetrant en la ciutat, van saber que havia arribat el moment (Mt 24:15, 16). Seguint l’advertència profètica de Jesús, els cristians van fugir de Jerusalem abans que fora destruïda i, segons l’historiador eclesiàstic Eusebi, es van instaŀlar en Peŀla, en les muntanyes de la regió de Galaad. Gràcies a açò, no van patir el pitjor desastre en la història de Jerusalem.

18, 19. a) Per què és tan important l’obediència hui en dia? b) Què analitzarem en l’article següent?

¹⁸ Els cristians madurs són obedients, i eixa obediència els salvarà la vida quan es complisca en el nostre temps el que va predir Jesús: que «hi haurà una gran tribulació» com cap altra en la història (Mt 24:21). ¿Obeirem qualsevol direcció que ens done en el futur «l’administrador fidel»? (Lc 12:42) Que important és que sempre siguem obedients «de cor» a Jehovà! (Rm 6:17)

¹⁹ Per a alcançar la maduresa, hem d’entrenar les nostres facultats perceptives. Això s’aconseguix estudiant a fondo la Paraula de Déu i aprenent a ser obedients. Alcançar la maduresa cristiana és especialment difícil per als jóvens, perquè afronten molts reptes. En el següent article, vorem quins són i com poden superar-los.

[Notes]

Què hem aprés?

• Què és la maduresa cristiana, i com podem alcançar-la?

• Com ens ajuda a alcançar la maduresa conéixer a fondo la Paraula de Déu?

• Com podem aprendre a ser obedients?

• Com ens beneficia la maduresa cristiana?

[Preguntes de l’estudi]

[Iŀlustració]

Aplicar els consells bíblics ens ajuda a afrontar els problemes amb maduresa

[Iŀlustració]

Seguir el consell de Jesús va salvar la vida dels cristians del segle I